En Bernat i el devorador del temps

En Bernat ja portava navegant una bona estona en la xarxa quan de sobte es va adonar que algú o alguna cosa estava mastegant i rosegant en un racó de la sala. Es va girar, però en no veure res es va dedicar un altre cop al seu ordinador.

Allà, un altre cop hi era, aquest soroll de mastegar. En Bernat mirà, però no pogué esbrinar res. Va tornar al seu passatemps. “Pots fer com si jo no hi fos, però això no canviarà res del fet que estic assegut en un racó del teu despatx, atipant-me del teu temps perdut.” declamà una veu semblant a la d'un ànec.

Espantat, en Bernat es va girar i llavors el veié. En el racó del seu despatx seia un ésser gras i verd amb la pell brillant d'humitat. S'assemblava força a una granota, però també tenia un què humà. A en Bernat se li posaren els cabells de punta, mirà de fit a fit l'intrús, amb ulls plens de por i fàstic i balbucejà: “Qu-qu-qui ets t-t-tu? Co-co-com has en-en-entrat aqu-qui?” - ”Jo sóc el teu devorador de temps i hi sóc cada dia. Sempre quan em necessites, vol dir. El meu nom sempre és el mateix que el del meu hoste. Doncs, em dic Bernat.”

“I t'alimentes del ... meu temps?” - “Del teu temps perdut.” En Bernat contestà, primer determinat, però cada cop més apocat: “Com? Temps perdut? Jo, mh, doncs, vols dir, quan jo de tant en tant estic navegant inútilment per la xarxa?” “De tant en tant?! Ets el meu únic hoste, i mira què sóc adipós.” - “Mmh, però has d'admetre que el meu estil de vida t'afavoreix moltíssim.” El Bernat granota replicà: “No, sincerament, estic massa gras. Això no pot continuar. Però t'ensenyaré una cosa.”

Dit això, es va seure al ordinador. “Malgastes tant de temps que no puc devorar-lo tot. M'he permès de preparar un perfil alternatiu de tu a la xarxa social on enfonses la major part del teu temps.”

El devorador del temps obrí la conta d'en “Bernat actiu” que era molt de coloraines i que contenia moltes fotos.

“Aquí veus tot allò el que podies haver fet amb el teu temps malgastat:

• Una foto teva amb els teus amics jugant al futbol – i això al camp i no pas virtual.
• Una còpia del teu diploma de informàtica que has aconseguit a l'acadèmia per a professionals – hauries, volia dir, és clar.
• Un imatge del teu nebot amb qui estàs construint un estel. Se'l veu tant feliç! Mira-t'ho be. És que fa molt que no l'has anat a veure!
• I aquí al cos del bombers voluntaris.
• I allà, ... doncs.”

En Bernat cridà: “Un moment, allà estic a l'hospital amb la cama enguixada! Això vol dir que passar tot el dia a la xarxa de vegades sí pot ser millor.” El devorador de temps respongué: “D'acord. Et vas trencar la cama fent muntanyisme. Però t'has fixat en la infermera allà? Quina aura i a més té un tipus insuperable. I com et mira! Però què dic? Mai la coneixeràs perquè et dediques tot el dia a alimentar-me amb temps mort....”

“Però què és el que vols de mi? El meu estil de vida t'hauria d'agradar al 100%!” - “Què no! Ja no ho puc aguantar més: Ni com perds el temps ni tampoc com cada dia estic més gras. Això s'ha d'acabar. M'entens? Si només podia veure com per fi utilitzaves el teu temps de forma sensata, llavors em podria morir en pau. És que tampoc sóc jove ja.” En Bernat preguntà: “Això vol dir que quan aprofito el meu temps fent bondat, t'hauries de morir de gana?” - “En principi si, però no te'n preocupis: Ja sóc molt gran i amb el que tinc encara al rebost de temps perdut, arribaré sense problemes fins la meva mort. Doncs, pensa't bé el que t'acabo d'explicar. Ara em tornaré invisible un altre cop. Et desitjo una bona vida i amb més sentit.”

Havent-ho dit, el Bernat granota desaparegué i deixà enrere en Bernat atònit. Aquest reflexionà una bona estona i digué per si mateix: “Aquest devorador de temps té raó. He de deixar de perdre el temps d'aquesta manera. Demà començo.”

Llavors, es va tornar a dedicar al seu ordinador i es va endinsar en els comentaris d'un diari esportiu online.

Ja no sentia els gemecs, primer desesperats i desprès resignats que venien des del racó de la sala.

I tampoc el soroll de mastegar i rosegar que tot seguit es va emetre des del racó de la sala.