Desviant-se
un dia del seu camí habitual, el Bernat passà per una casa antiga.
Aquesta casa li va cridar l'atenció perquè estava recent pintada de
rosa, els bastiments de la porta i de les finestres, de color lila.
Sobre la
porta, estava suspès un cartell blanc, obsequiat amb flors que
posava: “T'expliquem els teus somnis com si fossin vida,
individualitzat, a la teva mida.”
A dins de
la casa hi eren les dues fades que portaven el negoci del onirologia,
la Gemma i l'Esperança, preparant el dia de la inauguració de la
seva consulta. La Gemma revisava els cartells, mentre
L'Esperança es dedicà a baixar una prestatgeria de les golfes.
“Espe, espera! T'ajudo.” digué la Gemma. Respongué l'Espe: “No
cal, ja puc fer-ho sola.” Acte seguit, es va sentir un soroll d'un
objecte gros que va rodolar escala avall. “Doncs, sí, Gemma:
Necessito ajuda. És que des de la setmana passada que em vaig
trencar la clavícula, tot em costa una mica més.” - “Ai, Espe,
t'has de cuidar més!” - “Ja ho sé, tots em diuen el mateix,
però la feina no es fa sola. És que mai tindrem tot preparat per
demà. Vaja inauguració més rònega farem.”
El Bernat,
intrigat pel anunci penjat a la casa, entrà.
“Bon dia,
sóc la Gemma.” digué la fada amb les ulleres. “Com puc
ajudar-te?” - “Vosaltres enteneu de somnis? ... Però veig que
encara no està oberta la consulta.” - “Es clar que sí que està
oberta ja. Què tens un somni que no entens?”
El Bernat
va dir: “No, no tinc només un somni que no entenc, sinó que es tracta d'un doble somni el sentit del qual no acabo d'esbrinar.”
L'Espe va
dir: “Endavant, jove!” - “Però això, val diners?” preguntà
preocupat el Bernat. “Els diners no són importants” va dir la
Gemma somrient. “I ara, endavant. Explica'ns el teu doble somni.”
El Bernat
començà: “És un dia xafogós, al matí. Jo estic a l'oficina
d'una empresa que vaig deixar fa més de deu anys perquè
feien suspensió de pagaments.” - La Gemma murmurà paraules
imperceptibles que feien un so poc amigable - “Doncs, no sé, per
alguna raó encara hi tinc coses meves a l'oficina que vaig a buscar.
Em veig al meu escriptori, traient llibres, bolígrafs, papers i ...
un camió de joguina.
Me'n
recordo que durant el somni sóc la tranquil·litat personificada.
És clar que jo ja tinc una altre feina i només desfaig els meus
calaixos a l'empresa anterior.
En canvi,
l'altre gent no en és gaire, de tranquil·la ja que l'empresa tanca.
No només agafo els meus papers, sinó també trec un paquet de
salsitxes Bratwurst de la nevera. És evident que no són
meus. Dos ex-companys de l'empresa, l'Hèctor i l'Elvira, em pregunten si realment són meves. Afirmo amb èmfasi que efectivament són meves i me les fico a la meva motxilla.
Em trobo
amb una ex-companya de l'institut (que en realitat mai ha treballat
per aquesta empresa) i la pregunto cóm li va ara que tanca
l'empresa. Diu que ja m'ho puc imaginar i em posa una cara molt
seriosa. No em pregunta com em va a mi, cosa que em sembla estrany.”
- “Això
no era un doble somni” digué l'Espe.
“Espera,
ara ve la segona part: Estic de vacances al Nord d'Alemanya (és que
hi tinc família) i fa un dia de xafogor. De fet és el mateix dia i
la mateixa xafogor del somni principal. Volem anar a banyar-nos en un
llac amb tota la família. En la tele anuncien tempestes per tota
Alemanya a partir del matí. Només a la regió on estem el núvols
no arribaran fins a les 20:00 (en punt). Veig el mapa del pronòstic
clarament davant dels meus ulls. Tota Alemanya està coberta per
núvols negres. Només a sobre de la costa del bàltic brilla el sol.
Així.” - El Bernat agafà un bolígraf i un paper i pintà la
costa bàltica i la frontera entre núvols i sol.
“Doncs,
estic molt content de tenir-ne temps encara, d'anar-me'n a banyar.
Però abans encara he de buscar uns quants trastos del meu lloc de
treball antic...”
“Què us
sembla?” preguntà el Bernat. “Doncs, força maca” digué
l'Esperança. - “Però que significa? És que l'empresa on treballo
travessa una situació molt difícil. Per mi, el somni és molt
esperançador: Hi ha tempestes, però sembla que em pugui salvar a
temps, no?”
La Gemma
respongué: “Els somnis mai et revelen res del futur. Només
t'expliquen el que tu mateix penses. I per dir-te la veritat. No
surts gaire ben parat: Ets un repel·lent i un cregut perquè et
creus millor que els altres, creus que ets més llest i que te'n
sortiràs de la crisi millor que els teus companys. Inclòs, els
estàs robant i quant et descobreixen ho negues. Realment ets així?”
Al Bernat,
se'l va canviar la cara: “Realment penses això? I això és tot?”
- “No, però si vols, et farem un anàlisi més profunda. I hi tens
sort. Tenim ofertes especials d'inauguració i l'anàlisi et sortirà
un 40% més econòmica.” El Bernat respongué: “No, gràcies,
crec que l'anàlisi preliminar ja m'és suficient. Moltes gràcies i
fins a un altre somni.” I es dirigí cap a la porta.
“Espera
un moment.” va dir l'Esperança. “Has de pagar l'anàlisi que
t'ha fet la Gemma.” “Què??? Però no veu dir que els diners no
eren importants que us interessava el meu somni?” - “Doncs,
d'acord. Res de diners. Però veus cóm està la casa, veus la
prestatgeria a terra? Necessita un home fort que la porti on
pertany.” - “Però, però, ...” quequejà el Bernat.” -
“Endavant! Menys somnis i més treballar!” manà l'Esperança. I
la Gemma va tancar la porta amb clau.
Sis hores
més tard, la consulta era neta, decorada i preparada per la
inauguració, 121 globus ben inflats penjaven del sostre i les fades
soltaren el Bernat que es va anar a casa, caigué al llit com mort i
es dormí de seguida, profundament i sense somni.